El verd de Walt Whitman entre els teixits de la meva ànima

I celerate Myself

[Em celebro a Mi mateix]

[...] And what I shall assume you shall assume 

[ I el que jo reconegui o assumeixi,  tu també ho pots reconèixer o assumir]

For every atom belonging to me as good belongs to you

[ Perquè cada àtom que em pertany et pertany a tu també]

Amb la contundència que desprèn aquest inici, Whitman deixa clar com el principi de vida inherent en cadascú de nosaltres és el mateix en tot i tothom: és un.

Els versos que segueixen evoquen sensacions, olors, instants a partir dels quals el poeta pretén aturar el temps per prendre consciència del que descriu:

I loaf and invite my soul

[Em relaxo i convido a la meva ànima]

I lean and loafe at my ease....observing a spear of summer grass

[M' ajec i em relaxo al meu aire...observant un bri d' herba d' estiu]

[...] I will go to the bank by the wood and become undisguised and naked

[Me n' aniré al banc a la vora del bosc i em mostraré sense disfresses, nu]

I am mad for it to be in contact with me (p.1)

[Em moro per fer-ho i entrar en contacte amb mi mateix].

[...]

Fins que s' adreça directament al lector, tot preguntant-li:

Have you reckoned the earth much?

[Has recorregut els racons de la terra?]

Have you practiced so long to learn to read? 

[Has practicat el temps suficient com per aprendre a llegir?]

Have you felt so proud to get at the meaning of poems?

{T' has sentit mai tan orgullós de tu mateix com per haver arribat al propi significat dels poemes?]

I els versos successius donen respostes essencials a les qüestions que ell mateix ens planteja:

Stop the day and night with me and you shall possess the origin of all poems (p.2)

[Atura el dia i la nit amb mi i podràs posseir l' origen de tots els poemes]

És a dir, transcendeix els paràmetres i les coordenades d' espai/temps que governen la fisicalitat, la matèria, i obtindràs la clau que obre la porta al teu verdader ser,  aquell que s'expressa a través de la poesia.

Whitman segueix adreçant-se al lector,  tot aconsellant-li:

You shall no longer take things at second or third hand....nor look through the eyes of the dead....nor feed on the speeches in books.

[Has de deixar d' assumir coses provinents de segones o terceres mans...  ja no et cal mirar a través dels ulls dels morts.... ni tampoc t' hauries d' alimentar dels discursos dels llibres]

You shall not look through my eyes either, nor take things from me,/ You shall listen to all sides and filter them from yourself.

[Tampoc hauries de mirar a través dels meus ulls, ni agafar coses de mi. Hauries d' escoltar totes les versions i filtrar-les per tu mateix]

El poeta ens ho anuncia clarament: som nosaltres mateixos l' única autoritat en els nostre món, i per tant, cal que deixem de seguir els passos que ens marquen els llibres, els desitjos i maneres de viure dels demés, dels nostres precursors, o del que  dicten les tradicions. Tampoc hauríem de creure el que ell mateix ens transmet, doncs ja no calen mestres -en el sentit d'autoritats amb veritats a seguir sense contrastar- que ens dictin què ens convé, ja no ens valen els paràmetres  d' aquells que no hi són en tant que poden estar obsolets. Només ens cal reclamar la nostra sobirania atrevint-nos a comprovar-ho per nosaltres mateixos. 

Seguidament exposa de manera magistral com els seus versos fan referència a un temps que es mesura fora de les burques dels rellotges i dels espais que recorren els nostres cossos:

[...] But I do not talk of the beginning or the end. / There was never more inception than there is now, / Nor any more youth or age than there is now. / And will never be any more perfection than there is now, / Nor any more heaven or hell than there is now. (pp.2-3)

[Però jo no parlo del principi o del fi/ [perquè] No hi ha hagut mai més origen o ressorgiment del que ara hi ha/ Ni més joventut o vellesa de la que ara hi ha/ Ni mai hi haurà més perfecció de la que ara hi ha/ Ni tampoc més cel o infern del que ara hi ha]

[...]

Clear and sweet is my soul....and clear and sweet is all that is not my soul.

[Clara (certa) i dolça és la meva ànima, i clar (cert) i dolç és tot allò que no és la meva ànima]

Lack one lacks both...and the unseen is proved by the seen, /'Till that becomes unseen and receives proof in its turn. [Si en manca un, en manca l' altre... i allò que no es veu és provat per allò que es veu/ fins que esdevé invisible i, llavors és comprovat -de retorn- per allò que es veu. ]

Per tant, l' energia intel.ligent que ens habita és present a tot arreu; quan aquesta pren una forma (pren matèria a través d' un cos) es fa visible i  la consciència pot comprovar com el cos és activat o animat per allò invisible. A la vegada, la consciència en la forma, quan deixa la matèria torna a la invisibilitat, a plànols més subtils, i serà reconeguda, al seu torn, per les consciències que romanen en acció a través d' un cos físic.

Més endavant, torna a recordar-nos com el ser que som transcendeix la matèria, tot escrivint:

The sickness of one of my folks -or myself- ...or ill-doing....or loss or lack of money... or depressions or exaltations,

They come to me days and nights and go from me again,

But they are not the Me myself. (p.4)

[La malaltia d' un dels meus familiars o amics -o de mi mateix- ...o la pèrdua de diners...o les depressions o exaltacions i eufòries... / Tot això ve a mi a través dels dies i les nits i s' allunya de mi altra vegada, / Però no són Jo mateix.]

L' energia comandada per una consciència (a la qual en els versos següents s'hi refereix amb el nom de Déu  en tant que transcendeix "allò humà", i per tant, és diví) És en nosaltres, i nosaltres en ella:

And I know that the hand of God is the elderhand of my own,

[I jo sé que la mà de Déu és la germana gran de la meva pròpia mà]

And I know that the spirit of God is the eldest brother of my own (p.5)

[ I jo sé que l' esperit de Déu és el germà gran del meu propi esperit]

Fruit del mateix fil argumental, el poeta s' endinsa en el significat que per ell té la mort, i ens diu:

I wish I could translate the hints about the dead young men and women. / And the hints about old men and mothers, and the offspring taken soon out of their laps.

[Com m'agradaria poder traduir els devenirs dels homes i dones joves morts/ I els devenirs dels homes i dones velles, a l' igual que els desapareguts abans d' hora de les seves faldes]

They are alive somewhere;

[Ells estan vius en algun lloc;]

The smallest sprout shows there is really no death

[El més petit dels brots prova que no hi ha mort, en realitat]

[...]

All goes onward and outward...and nothing collapses

[Tot va cap endins i cap enfora, tot es condensa i es dilata... i res no col·lapsa]

And to die is different from what any one supposed, and luckier.

[I morir és diferents del que tothom suposa, i més afortunat ]

Has any one supposed it lucky to be born?

[Algú creu que és una sort néixer?]

I hasten to inform him or her it is just as lucky to die, and I know it. (p.7)

[Doncs jo us informo que és igual d' afortunat que morir, i en tinc la certesa.]

I pass death with the dying, and birth with the new-wahed babe.... and am not contained between my hat and boots.

[Traspasso la mort amb els que moren, i neixo amb els nou-nats...i no estic comprès entre el meu barret i les meves botes]. 

Whitman continua desplegant les seves revelacions i, en un moment donat, converteix el propi lector en el seu confident exclusiu:

This hour I tell things in confidence. I might not tell everybody but I will tell you

[ A aquesta hora dic coses en confiança. Potser no les diré a tohom, però te les diré a tu] (p. 19)

How is it I extract strength from the beef I eat? [ Com és que rebo força del bistec que em menjo?]

[...]

Seeing, hearing, and feeling are miracles, and each part and tag of me is a miracle

[Veure-hi, escoltar i sentir són miracles, i totes i cada una de les parts que em componen és un miracle]

Divine am I inside and out, and I make holy wathever I touch or am touched from.

[Diví sóc per dins i per fora, I converteixo en sagrat tot allò que toco o  que em toca].

The scent of the arm-pits is aroma finer than prayer,

[L'olor de les meves aixelles desprèn una aroma més fina que les pregàries]

This head is more than churches or bibles or creeds.

[i aquest cap és més que les esglésies, les bíblies o les creences]

[...]

I cannot tell how my ankles bend...nor whence the cause of ny faintest wish.

[No puc explicar com els meu turmells es flexionen o quina és la causa o origen del meu desig més llunyà]

Aquestes confessions íntimes del poeta cap al seu lector esdevingueren -a títol personal- un bàlsam, una treva en moments de forta confusió i autoboicoteig traduït en pensaments de "destrucció", de negació i de bloqueig. Els versos de Whitman contenen la certesa que atura el desencadenament gairebé imparable de la turbulència mental que s' engega pretenent paralitzar-nos per tal de previndre'ns d' alguna mena de perill que hem processat com a extrem a través d' alguna vivència. Així doncs, la clau que obre la porta del retorn a la  calma, a la pau i a la consumició paulatina de tot l' aspiral de pensaments destructius, la descriu el poeta amb una simplicitat tan contundent com indiscutible: la ment racional no pot explicar com pot ser que un pensament, una intenció, una idea ens vingui,  no pot explicar d' on prové el desig més evanescent, no pot explicar com s' origina o d' on prové la facultat d' escriure o de parlar. No pot  desglossar el per què de les nostres facultats innates o emetre un anàlisi entorn a com actua aquesta Intel·ligència i, davant d' una amenaça, activa una defensa en forma de control exacerbat que pretén posar en dubte tot allò que, de manera primigènia, ja És. Passa sense caldre la seva ajuda. que mai arriben a l' essència sinó que poden abocar-nos a la paràlisi, a l' ansietat desmesurada, a un camí sense sortida.

En els mateixos versos, Whitman també ens transmet com el cos és el recipient on l' activitat intel·ligent es manifesta, i per aquest motiu l' eleva per sobre de les pregàries, és a dir, per sobre de les creences o de qualseovol acte de fe.  La ment racional és imprescindible per manifestar-nos i ser funcionals en el nostre dia a dia, però ha de deixar espai a la consciència perquè l' emmarqui ja que, si no és així, pot abocar-nos a la paràlisi, a l' ansietat desmesurada o a un camí sense sortida. El poeta americà ens recorda com amb una observació calmada i -segons com- ben simple, podem reconèixer aquesta veritat actuant en nosaltres tan si ens en fem conscients com si no.  . 

[...]

I play not a march for victors only.... I play great marches for conquered and slain persons. (p.18)

[Toco una marxa no només pels victoriosos... Toco grans marxes pels conquerits i pels abatuts]

Have you heard that it was good to gain the day?

[Us han dit mai que era bo guanyar en el dia?]

I also say it is good to fall....battles are lost in the same sprirt in which they are won.

[Jo us dic que també és bo perdre ... les batalles perdudes compateixen el mateix esperit que les guanyades].

El poeta reconeix en aquestes afirmacions el mèrit dels abatuts. Tots perdem batalles en algun moment; el guany està en el procés, en  l'experiència de "combatre" i  el conseqüent aprenentatge a través de les diverses situacions que la vida ens plantegi. Així doncs, allò que realment val la pena celebrar és com el procés ens ha ajudat a reconèixer el nostre poder. I és que, tal i com declaren  els següents versos, acceptar-lo és essencial per deixar de dependre de l'entorn, de com serem rebuts, acceptats, jutjats o llegits pels altres:

I exist as I am, that is enough

[Existeixo tal i com sóc, i amb això n' hi ha prou]

If no other in the world be aware I sit content,

[Si ningú en el món n' està assabentat o em reconeix,  jo m' assec content]

And if each and all be aware I sit content.. (pp.20-21)

[ i si tots i cadascun n' estan assabentats, jo m' assec content]

El reconeixement que hi ha molt més en nosaltres del que coneixem requereix d' un acte de valentia, valentia per confiar en les nostres intuicions sense poder saber o conèixer amb seguretat què passarà:

It is time to explain myself... let us stand up.

[És moment d' explicar-me...posem-nos drets]

What is known I strip away...I launch all men and women forward with me into the unknown (p.54)

[Tot allò que és conegut ho travesso, me n' allibero, ... Llanço  tots els homes i dones amb mi cap a allò desconegut.]

I ens anuncia que allò desconegut no és pas lluny ... :

It is not far... it is within reach

[No és pas lluny.... és a l'abast]

Perhaps you have been on it since you were born, and did not know

[Potser és a dins teu des que has nascut. i no ho sabies]

Perhaps it is everywhere, on water and on land.

[Potser és per tot arreu...a l' aigua i a la terra] (p.58)

I tot conversant amb les estrelles, Sols, o l' herba que cobreix les  tombes confessa:

 There is that in me...... I do not know what it is..... but I know it is in me.

 [ Hi ha això en mi.... no sé què és....però sé que és en mi].

I believe a leaf of grass is no less than the journeywork of the stars (p.32)

[Crec que una fulla d' herba no és menys que el treball pacient de les estrelles]

Amb un dels diversos versos que dedica a les fulles d' herba protagonistes del títol de la seva obra deixem aquest encontre amb un dels poetes i savis més significatius de la segona meiat del segle  XIX.

Whitman, Walt. Leaves of Grass. The original 1855 edition.  American Renaissance. Nashville: 2009.