Pel·lícula finesa de sensibilitat profunda, un cant a la confiança en el corrent de la Vida i el compromís incorrompible amb la veritat que resideix en cadascú de nosaltres. Aquestes premises són les que defineixen a la protagonista, Maja, la història de la qual va desplegant-se al llarg del film. Interpretada magistralment per Amanda Jansson, Maja és algú criat en un entorn rural i remot, d'accés difícil a l' educació, a la cultura o a l'art, si són aquests vistos des d' un punt de vista més proper al refinament intel·lectual que a la tradició. El petit poble escandinau on creix s' envolta d' una Natura tan embriagadora com hostil que obliga els seus habitants a suportar condicions extremes per poder sobreviure.
Maja dialoga amb la vaca que li proporciona l' aliment i el sustent per a passar els hiverns; teixeix i coloreja les teles amb el tint de les plantes i flors que l' envolten. No sap llegir ni escriure, se sent vulnerable en certs moments degut a la manca d' uns coneixements que esdevenen necessaris si vol escalar socialment i fer-se valdre en entorns de poder. Però amb tot, sota els ulls de qui segueix la seva història, Maja es va convertint en un exemple a seguir, en una heroïna, i no pas per fer coses extraordinàries o mostrar una fermesa o força superiors, sinó per la seva determinació en ser fidel a ella mateixa, per ser capaç de travessar les seves pors, per ensenyar la simplicitat en la qual resideix l' essència de la felicitat, per atrevir-se a viure la vida que ella vol i no pas la que la seva família entén que s' hauria de viure. Maja preserva la seva saviesa, es deixa ser una dona connectada amb ella mateixa i amb el món que l' envolta, és algú que emet amor sense demanar res a canvi ni tenir en compte cap a qui l' emet. Cura les ferides d' aquell que abans l' ha intentada ferir, i no pas per " haver de ser bona o fer el que cal fer" sinó perquè si amb les seves mans pot apaivagar patiment, ho fa. Canta sovint, i sobretot per desfer la tristesa o esmorteir el dolor insuportable; mostra un entusiasme vital que mai s' apaga, sense deixar-se endur pels tràngols als quals la vida l' hagi dut. Desprèn un saber que no es troba en una educació pulcra, elevada, o en llibres i universitats. Allí hi hi rau el coneixement, però l' acumulació de coneixements no pot competir amb la certesa interna que ens sustenta - si li deixem espai, si l' escoltem- quan les circumstàncies de la vida ens posen a prova; la saviesa que guia a Maja és aquella que ens entrellaça, la que cadascú de nosaltres porta a dins seu, la del nostre ser.
La connexió que la protagonista manté amb la Natura es mostra en algunes ocasions a través de rituals o referències a sers sobrenaturals vinculats a les cultures nòrdiques; l'espectador podria fàcilment encabir aquests episodis en el camp de la superstició o de subordinació a les religions, però desacreditar a Maja a partir d' aquestes interpretacions ens remetria a una visió molt superficial i parcial del que el personatge pretén transmetre. Aquests elements de connexió esdevenen eines, procediments que la validen i relliguen als seus ancestres, que li permeten sentir-se part del llinatge de dones del qual prové. El paper de la dona des de temps immemorials ha estat vincullat a la sanació, transpassant-se generació rera generació els poders ocults en les plantes, en el cant, en l' observació del paisatge, dels animals, i en els senyals que l' univers llança al llarg del nostre pas per la vida, fent-nos notar que no estem mai sols.
Allò intangible, el xiuxiueig de la remor de l' oceà, el contacte amb aquells que no hi són, la vida a través de la mort... tots ells elements i processos als quals Maja es confronta al llarg de la seva història remetent-nos, irremisiblement, a la nostra pròpia. Maja ens fa de mirall, un mirall com el que en el film li regala el seu marit, un pescador d' origen humil que veu en ella la valentia, la força, l'osadia -gairebé- de viure la vida com ell la somia. Janne (Johannes) fa cas de la seva intucició quan, malgrat no haver parlat mai amb Maja , decideix demanar la seva mà al pare de família, seguint la tradició. És així com la convida a construir una vida junts en una illa propera (Stormskerry, a l' arxipèlag d' Arand) però deserta, on ningú hi resideix. "No tinguis més por, Maja", li diu Janne quan li explica quina vida els espera a l' illa. "De què hauria de tenir por?", contesta Maja. "De res, no cal que tinguis més por de res", li reitera Janne.
"No tinguis més por"... No és aquesta la declaració més gran d' amor? Des d' aleshores, Maja es permet descobrir al marit pel qual, en un primer moment, va sentir rebuig. El respecte de Janne cap a la manera de veure el món de Maja i l' admiració de Maja cap a la determinació de Janne, creen un vincle tan fort que cap adversitat el pot trencar, tal i com es va constatant al llarg de la pel·lícula.
Maja emociona. Em salten les llàgrimes tot recordant el que el personatge és capaç de transmetre a través del seu recorregut vital. La seva història està basada en la generació d' àvies de qui va escriure la novel·la sobre la qual es basa el film. El que Maja representa resideix ja en el meu cor i, d' alguna manera, m' acompanya, m' inspira, em recorda -quan em cal- la força imparable que tenim si ens alineem amb el que volem i ho defensem amb la valentia de deixar en un segon pla les mirades dels altres, allò correcte o incorrecte als ulls d' aquells que no poden ni han de recórrer el nostre camí personal i intransferible.
Gràcies, Maja, gràcies Amanda Jansson i gràcies a la directora del film, Tina Lymin Elokuva, per captar amb una subtilesa tan poderosa el camí cap a la veritat en cadascú de nosaltres i el reconeixement de l' energia que ens uneix més enllà del que podem imaginar. Gràcies també per retre un homenatge curós, respectuós i pulcre al paper de la dona des de temps ancestrals, a la seva capacitat de sentir, de guarir, d' unir a través de l' amor amb fortalesa i contundència, amb tendresa i delicadesa, amb el caliu de la saviesa interna a la qual no li calen paraules.
Crea tu propia página web con Webador