Pel·lícula finesa de sensibilitat profunda, un cant a la confiança en el corrent de la Vida i el compromís incorrompible amb la veritat que resideix en cadascú de nosaltres. Aquestes són les premises que defineixen a la protagonista, Maja, la història de la qual va desplegant-se al llarg del film. Interpretada magistralment per Amanda Jansson, Maja és algú criat en un entorn rural i remot, d'accés difícil a l' educació, a la cultura o a l'art, si són aquests contemplats des d' un punt de vista més proper al refinament intel·lectual que a la tradició. El petit poble escandinau on creix s' envolta d' una Natura tan embriagadora com hostil, la qual obliga els seus habitants a suportar condicions extremes per poder sobreviure.
Maja dialoga amb la vaca que li proporciona l' aliment i el sustent per a passar els hiverns; teixeix i coloreja les teles amb el tint de les plantes i flors que l' envolten. No sap llegir ni escriure, se sent vulnerable en certs moments degut a la manca d' uns coneixements que esdevenen necessaris si vol fer-se valdre davant de segons quins estaments socials. Però sota els ulls de qui segueix la seva història, Maja es va convertint en un exemple a seguir, en una heroïna, algú capaç de preservar la seva determinació en ser fidel a ella mateixa, capaç de travessar les seves pors per mostrar, així, la simplicitat en la qual resideix l' essència de la felicitat; Maja s' atreveix a reclamar la vida que ella vol i no pas la que la seva família entén que hauria de viure. Deixant-se ser una dona connectada amb ella mateixa i amb el món que l' envolta, preserva la saviesa transgeneracional: emet amor sense demanar res a canvi ni tenir en compte cap a qui l' emet; cura les ferides d' aquell que abans l'ha intentada ferir, i no pas per " haver de ser bona o fer el que cal fer" sinó perquè si amb les seves mans pot apaivagar patiment, ho fa; canta sovint, i sobretot, canta quan cal desfer la tristesa o esmorteir el dolor insuportable; mostra un entusiasme vital que mai s' apaga, sense deixar-se endur pels tràngols que la vida li tenia preparats. Desprèn aquell saber que no es troba en una educació pulcra, elevada, o en llibres i universitats; allí hi hi rau el coneixement, però l' acumulació de coneixements no pot competir amb la certesa interna que ens sustenta - si li deixem espai, si l' escoltem- quan les circumstàncies de la vida ens posen a prova; la saviesa que guia a Maja és aquella que ens entrellaça, la que cadascú de nosaltres porta a dins seu, la del nostre ser.
De manera reiterada, el film reforça la connexió de la protagonista amb la Natura com a part nuclear del seu enfocament vital. En algunes ocasions, aquest vincle es dóna a través de rituals o referències a sers sobrenaturals associats a les cultures nòrdiques; l'espectador (jo mateixa), fill inevitable de la deshuamanització del segle XX i la desconnexió amb la nostra vertadera naturalesa, podria fàcilment encabir aquests episodis en el camp de la superstició o de subordinació a les religions, però el descrèdit que suposaria aplicar aquestes premises a la protagonista, ens privaria de reconèixer el que desprèn la seva essència, tot reduint-la a una lectura superficial i parcial. Així doncs, els elements ritualístics esdevenen eines, procediments que la validen i relliguen als seus ancestres permetent-li -alhora- sentir-se part del llinatge de dones del qual prové. El film rendeix, d' aquesta manera, un homenatge a la vessant femenina que, des de temps immemorials ha estat vinculada a la sanació, a la cura, a l' alquímia transformadora a través del dolor. Els coneixements trasbassats generació rera generació sobre els poders ocults en les plantes, en el cant, en l' observació del paisatge, dels animals o en la simbologia que resideix en l' univers han esdevingut anclatges fonamentals al llarg de l' existència de la humanitat per tal de recordar-nos, davant de la nostra ignorància disfressada de racionalitat, que e no estem mai sols.
Allò intangible que es manifesta a través del xiuxiueig de l' oceà, la vida a través de la mort... experiències inherents al repte vital de Maja que, irremisiblement, ens remet al nostre propi camí. Maja ens fa de mirall, un mirall com el que en el film li regala el seu marit, un pescador d'origen humil que veu en ella la valentia, la força, l'osadia -gairebé- de viure la vida com ell la somia. Janne (Johannes) fa cas de la seva intucició quan, malgrat no haver parlat mai amb Maja , decideix demanar la seva mà al pare de família, seguint la tradició. És així com la convida a construir una vida junts en una illa propera (Stormskerry, a l' arxipèlag d' Arand) però deserta, ningú hi resideix. "No tinguis més por, Maja", li diu Janne quan li explica quina vida els espera a l' illa. "De què hauria de tenir por?", contesta Maja. "De res, no cal que tinguis més por de res", li reitera Janne.
"No tinguis més por"... No és aquesta la declaració més gran d' amor? Des d' aleshores, Maja es permet descobrir al marit pel qual, en un primer moment, va sentir rebuig. El respecte de Janne cap a la manera de veure el món de Maja i l' admiració de Maja cap a la determinació de Janne, creen un vincle tan fort que cap adversitat el pot trencar, tal i com es va constatant al llarg de la pel·lícula.
Maja emociona. Cauen les llàgrimes tot recordant el que el personatge és capaç de transmetre a través del seu recorregut vital. La seva història està basada en la generació d' àvies de qui va escriure la novel·la sobre la qual es basa el film. El que Maja representa resideix en el meu cor de qui la segueix en el seu recorreugut vital i, d' alguna manera, ens acompanya, ens inspira, i ens recorda -quan ens cal- la força imparable que tenim si ens alineem amb el que volem i ho cerquem amb la valentia de deixar en un segon pla les mirades d' aquells que no poden ni han de recórrer el nostre camí personal i intransferible.
Gràcies, Maja, gràcies Amanda Jansson i gràcies a la directora del film, Tina Lymin Elokuva, per captar amb una subtilesa tan poderosa el camí cap a la veritat en cadascú de nosaltres i el reconeixement de l' energia que ens uneix més enllà del que podem imaginar. Gràcies també per retre un homenatge curós, respectuós i pulcre al paper de la dona des de temps ancestrals, a la seva capacitat de sentir, de guarir, d' unir a través de l' amor amb fortalesa i contundència, amb tendresa i delicadesa, amb el caliu de la saviesa interna a la qual no li calen paraules.
Crea tu propia página web con Webador